Maoistes maten 13 policies i calen foc a 17 vehicles d'una empresa minera a l'Índia

El primer atac es va produir el 12 d'abril en una zona remota de muntanya al districte de Sukma i els ferits, dos d'ells en condició crítica, van ser trasllats en helicòpter per rebre assistència sanitària a la capital de l'estat, Raipur, va dir un director general adjunt de Policia, R.K. Vij, al diari local Hindustan Times. Almenys set policies van morir i deu van resultar ferits en un atac ahir de guerrillers maoistes a l'estat de Chhattisgarh, al centre de l'Índia. Al voltant d'un centenar d'insurgents naxalites (maoistes hindús) van atacar en una emboscada a un equip de forces especials a la zona de Dornapal-Chintagufa, on en el passat ja es van produir diversos incidents d'aquest tipus, segons aquest mitjà. Els atacants van arrabassar armes a la Policia, que va rebre reforços i va iniciar una operació a la zona.

Dos dies després una mina maoista va matar cinc soldats hindús ferint-ne set més a Dantewada, també a Chhattisgarh. Fou el tercer atac en tres dies a la zona ja que el dia abans fou abatut un oficial policial al districte de Kanker. Al desembre, tretze membres de les forces de seguretat van morir en una emboscada a Chhattisgarh, mentre que al novembre set persones van morir en un atac insurgent al veí estat de Jharkhand.

Un dia després de l'emboscada que va acabar amb la vida de set policies al districte de Sukma de Chhattisgarh, els naxalites van calar foc almenys a 17 vehicles d'una empresa minera en el districte de Kanker, ha informat la policia. No hi va haver ferit en l'incident, van dir.

Un grup de naxalites armats van arribar la mina de ferro de Barbaspur en els límits de l'estació de policia de Korar i després d'obligar els treballadors a retirar-se, van incendiar 17 vehicles compromesos en el treball miner. Després de cremar els vehicles, els maoistes van fugir cap al bosc.

Els naxalites s'oposen fermament a les multinacionals mineres doncs aquestes s'enriqueixen a costa de robar i explotar salvatgement, s'expropien terrenys pertanyents als camperols pobres i destrossen el medi ambient de la zona.

La guerrilla maoista té els seus bastions en l'anomenat "Cinturó Vermell" del centre i l'est de l'Índia, on implanten un nou poder vermell i compten amb camps d'entrenament. el seguit d'accions ha provocat que el diari Hindustan Times es qüestioni "Per què l'Estat està perdent la guerra contra els maoistes?".

Text de Charu Mazumdar sobre la Revolució Democràtica Popular

La victòria de la Revolució Democràtica Popular en aquest país de 500 milions *** d'habitants resultarà en un inevitable col.lapse del capitalisme i revisionisme mundial. Aquesta Revolució acabarà amb tots els poders imperialistes del món, a començar pel de EUA, que lidera l'imperialisme mundial. L'imperialisme ianqui no va adoptar només tots els instruments agressius d'Alemanya, Itàlia i Japó en la preguerra, però els va desenvolupar al màxim després del conflicte. Va estendre els seus tentacles a tots els cantons del planeta i va imposar a l'Índia la seva fantasia neocolonialista. El poble vietnamita es va col·locar al capdavant d'aquesta batalla contra aquest imperialisme agressiu que dissemina odi als països d'Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina. La victòria de la Revolució és anihilar el monstre imperialista.

La Revolució Democràtica Popular en aquest país serà portada a la victòria contra totes les formes de poder imperialista existents en el món, particularment el dels EUA, que lidera l'imperialisme mundial. L'imperialisme ianqui no només va adoptar tots els instruments d'agressió que es van valer Alemanya, Itàlia i Japó, al pre-guerra, com posteriorment, portant les seves activitats agressives a tots els punts del món, i embolicant Índia en la més completa submissió. El poble vietnamita és al capdavant d'aquesta batalla contra l'imperialisme que revolta els països d'Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina. La Revolució Hindú haurà de destruir el monstre imperialista.
La Revolució Democràtica Popular serà portada a la victòria en aquest país mitjançant la separació de la gran Revolució Socialista d'Octubre de les escombraries oportunistes de l'URSS. Això perquè els actuals líders de l'Estat, del Partit i l'Exèrcit soviètic van adoptar una línia revisionista i establir al país una dictadura burgesa. En connivència amb els imperialistes ianquis, van expandir l'explotació i van passar a dominar diversos països d'Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina.

A l'Índia, els líders soviètics es van convertir en el principal valedor de l'imperialisme del USA, tot i la seva ostentació en nom del gran Lenin. Els líders soviètics estan fent de l'Índia terreny d'explotació estricta i frustració de les masses rebels, convertint d'aquesta manera en gossos de l'imperialisme ianqui i aliats dels reaccionaris hindús. La victòria de la Revolució Hindi servirà no només per sepultar el revisionisme soviètic i dels seus lacais hindús, com també assegurar la seva mort en el món sencer.
La Revolució Democràtica Popular al nostre país serà conquerida amb la base del pensament del Mestre Mao. El que determinarà el compromès amb la Revolució serà el compromís amb les idees del Mestre. O, més encara, l'assimilació de les idees és que indicarà el quant és revolucionari o no. Més encara, la força del moviment dependrà de quant puguem escampar i propagar el pensament del Mestre entre camperols i obrers. Això perquè el pensament del Mestre no és simplement el marxisme-leninisme de l'era present. Ell va portar aquestes idees molt més endavant, per a una fase completament nova. Aquesta és la raó de ser a l'era del pensament de Mao.
La Revolució Democràtica Popular a l'Índia ha de ser direccionada contra la burgesia burocràtica i compradora, així com contra l'explotació feudal en les grans àrees rurals. Com 400 milions, en una població de 500 milions, viuen al camp i perquè encara en els dies actuals tots estan sotmesos a l'explotació, el feudalisme persisteix en el seu pitjor forma, i la rivalitat entre patrons i empleats s'agreuja. Aquesta situació només pot ser resolta en el camp a través de l'establiment d'àrees alliberades per les forces armades populars, sota el lideratge de la classe obrera.
Aquesta és la tasca més important que tenim pel davant en els dies actuals, ja que l'Índia travessa un període revolucionari i aquest camí indicat pel Mestre ha estat cada vegada més accepto per les masses.

La nostra Revolució ha de tornar-se contra el Congrés (Partit del Congrés Hindú), que representa la burgesia burocràtica i compradora, la qual, temorosa dels rellevants de les masses en el postguerra, es va encertar amb els imperialistes, recolzada pels senyors feudals. Els líders del dit Partit Comunista de l'Índia cooperen activament amb aquestes forces reaccionàries, tant assumint compromisos, quant perpetrant traïcions. Ells van humiliar la bandera vermella dreta pels herois de Kayyur, Punnapra, Vayullur i Telengana i els centenars de màrtirs de Bengala i altres parts del país.
Avui, tots els partits de l'Índia es van tornar còmplices de l'imperialisme ianqui. El revisionisme soviètic i els reaccionaris de l'Índia són enemics de la Revolució. Aquesta és la raó per la qual la nostra Revolució a l'Índia només pot ser victoriosa si liderada per la classe obrera entusiasmada pel pensament de Mao.
Per organitzar aquesta nova Revolució, necessitem d'un partit de la classe obrera, un Partit Comunista, la ideologia política sigui el marxisme-leninisme, seguint el pensament de Mao Tse Tung.

No obstant això, com organitzar aquest partit? Serà ajuntant els diversos grups que professen el pensament de Mao Tse Tung, promoure una revolta contra els líders d'aquests partits, i declarar que es va formar un nou partit maoista? Certament que no. Agitar la bandera de la revolta no n'hi ha prou per fundar un partit maoista. Aquests camarades rebels necessiten posar en pràctica els manaments de Mao i preparar quadres obrers i camperols. Només després d'això és que podran donar la tasca per acabada.
Els vells quadres polítics estan, certament, entre aquests quadres. No obstant això, bàsicament, aquest partit serà format per la joventut i la classe obrera, la pagesia i part de la classe mitjana que no només accepta els manaments del Mestre com els apliquen en el propi estil de vida.

Aquest partit no serà només revolucionari, però també les forces armades del poble i el poder de l'Estat.
Tot membre del partit ha de participar de les lluites en les esferes política, militar, econòmica i cultural. Necessitem tenir cura immediatament de l'organització d'aquest partit. No podem fer-ho en bases nacionals, però això no ens ha de acovardir. Anem a actuar on puguem, desafiant la por de ser minoria i avançar mesura que ens ensenya el Mestre. La nostra tasca no és fàcil, al contrari, és molt difícil. La nostra lluita necessita generar entusiasme pel món sencer. Només així podrem ser útils als braus del Vietnam. Només un partit revolucionari pot portar a la victòria.
Aquells que imaginen que el nostre propòsit principal sigui atreure la gran majoria dels partits aquests marxistes i que un partit revolucionari pot ser organitzat d'aquesta manera, estan conscient o inconscientment pensant en formar un partit per disputar eleccions. Obliden que els membres dels partits aquests marxistes es van acostumar a la pràctica del revisionisme i, com a resultat d'això, van perdre moltes de les seves qualitats revolucionàries. Necessiten passar novament per entrenament per tornar a ser revolucionaris. Això és pel que un partit revolucionari no pot ser aixecat a partir del que és vell. El nou partit ha de ser muntat amb la joventut de la classe obrera, de la pagesia i de la classe mitjana a través de l'educació i l'adoctrinament amb les lliçons del Mestre.
La primera condició per a construir un partit revolucionari és organitzar la lluita armada en el propi territori. Mentre això passa, es difon la idea de la Revolució. I així tindrem, com el Mestre ensenya, revolucionaris no només de paraules. No obstant això el nostre partit serà organitzat per aquells que són efectivament revolucionaris. En cas contrari, el partit serà reduït a una societat de debats, com el plenari Burdwan.

Què esdevenir en Burdwan? El comandament soviètic es va convertir en l'enemic número 1 dels moviments d'alliberament nacional de diversos països i treballa obertament contra les revolucions nacionals. Tot i així, hi ha qui s'ocupi en controvèrsies sobre Burdwan i la restauració del capitalisme en un país on la dictadura del proletariat ja va ser eliminada, donant lloc a la dictadura burgesa.
Així, el que va passar en Burdwan va alegrar els cors dels revisionistes del món i va remarcar l'èxit de la conspiració revisionista. Ningú, a Burdwan, va trencar amb els traïdors.

Així que, basant la força revolucionària dins d'aquests partits, mai podrem tenir un partit revolucionari. Necessitem centrar en els centenars de milers de persones joves que estan fora del partit. Només amb ells podem construir un partit genuïnament revolucionari i establir la lluita armada.

¡Camarades! Pesa sobre els nostres espatlles una gran responsabilitat. Tots els reaccionaris del món establir base a la nostra terra i l'estan fent servir com a centre de combat a les lluites d'alliberament al Sud-est Asiàtic. Estan intentant utilitzar Índia com a base d'ajuda per l'agressió al brau poble xinès. Va ser exactament això que els renegats Kosiguin, Tito i Chester Bowles conspirar amb Indira Gandhi a Nova Delhi. Així que, fer la Revolució en el nostre país és una gran responsabilitat internacional. Aquesta és exactament la raó per la qual la petita guspira de Naxalbari escampa alegria i entusiasme per tota l'Àsia Occidental, als líders del gran Partit Comunista de la Xina, als revolucionaris del món sencer.

Hi ha sobre els nostres espatlles una responsabilitat sagrada, i hem de assumir-la. No hi ha dubte que això requereix molt sacrifici de la nostra part. Però quin va ser el revolucionari que fins avui es intimidar amb sacrificis?
El Mestre Mao va ensenyar: Necessitem gosar lluitar i gosar vèncer. Ell està amb nosaltres. ¡La victòria serà nostra!
Visca el Mestre Mao Tse Tung!
Vida llarga per el Mestre Mao!
Visca la Revolució de Nova Democràcia de l'Índia!




* La Revolució Democràtica del Poble hindú va ser publicat originalment a la sèrie-Selected Works of Charu Mazumdar (Liberation). El treball, que està inclòs en el Marxists Internet Archive, és de l'autoria de Charu Mazumdar, i va sortir el juny de 1969, després dels acords per deflagrar el llevant Naxalbari i pocs anys abans de morir sota tortura per la policia hindú.

** Charu Mazumdar és líder i ideòleg del moviment naxalita. El moviment naxalita és la fracció vermella i maoista dels comunistes hindús. El moviment liderat per Charu Mazumdar representar el camí revolucionari en la lluita de dues línies iniciada en el si del Partit Comunista de l'Índia en els anys de 1960 contra el revisionisme modern encapçalat per Krushev a l'URSS. Charu Mazumdar, defensant el maoisme, el pensament Mao Tse Tung, com era anomenat el maoisme en aquella època, va formular el camí per la Revolució de Nova Democràcia organitzant la joventut de la classe obrera, els camperols i les masses populars hindús per desencadenar la Guerra Popular prolongada.

*** El 2008 Índia posseïa 1.132.446,000 habitants.