Dos guerrillers maoistes detinguts al Perú

Es tracta de Miguel-Ángel i Franklin Tiquillahuanca Flores, germans i militants del Partido Comunista del Perú - Sendero Luminoso. El primer conegut com a  "Bagner" i el segon com a camarada "Homer" . Foren capturats a Jaén (Perú) el 19 de novembre propassat acusats de protagonitzar l'emboscada maoista de Piura, l'any 1993, en la que van morir disset policies.

Emboscada al Paraguai

L’explosió d'una mina, contra una camioneta policial, ha deixat ferits dos dels seus ocupants a Cuero Fresco. La població és a la zona d'acció de la guerrilla de l’Ejército del Pueblo Paraguayo (EPP) i de l’Agrupación Campesina Armada (ACA). La ville de Cuero Fresco a déjà été le théâtre d’attaques de l’EPP ces dernières années.

L'Ejército del Pueblo Paraguayo (EPP) és una formació político militar marxista-leninista. S'oposa a les oligarquies de Paraguai i a l'imperialisme, demana una reforma agrària i té un fort contingut nacionalista. Actua al nord del país des de l'any 2.013.

Maoistes turcs de defensa de Kobanê

Membres del  Marksist-Leninist Komünist Partisi (MLKP) turc fa setmanes que lluiten a Kobanê (Kurdistan sirià). Eylem Deniz i Seydo Azad, per exemple, són guerrillers de l'ala armada del Marksist-Leninist Komünist Partisi (MLKP), les FESK, que lluiten al costat dels guerrillers kurds de les YPG/YPJ. En recents declaracions han afirmat "El somni d'aquells que deien que Kobanê havia caigut han acabat en res i fracassat". Els maoistes turcs acusen a les "polítiques imperialistes" del setge i han afirmat que no deixaran passar els assetjadors.

L'MLKP s'ha compromès a defensar els kurds, àrabs, turcmans, assiris i cristians. Els maoistes turcs han recordat l'exemple del seu camarada Suphi Nejat Agirnasli 'Paramaz Kizilbas'.

Els maoistes hindús fereixen 10 soldats i colpejen un helicòpter

L'exèrcit i la policia hindús han estat duent a terme una operació massiva a les zones interiors del districte Sukma durant l'última setmana. Més de 5.000 homes estan pentinant la zona parcialment controlada pels maoistes.  L'incident més greu va tenir lloc quan un equip militar de Chhattisgarh va tenir una topada, en els boscos d'Elmagunda Chintagufa, amb una columna maoista. Els maoistes van aconseguir ferir sis dels atacants. Els maoistes hindús han aconseguit colpejar un MI-17 i ferit a un personal de la Força Aèria avui. L'aeronau havia anat a evacuar sis militars que havien patit lesions arran del combat amb els rebels en l'àrea del districte de Chintagufa Sukma. Tres dels ferits són greus.

"Més d'una dotzena d'operacions estan en marxa a la regió de Bastar. Avui ha estat el primer exemple que ens enfrontem a unaresistència per part dels maoistes. " ha dit un dels comandants militars. En un incident relacionat, van resultar ferits tres militars per una mina terrestre al districte de Bijapur.

No és la primera vegada que els maoistes han aconseguit colpejar a helicòpters hindús. L'any passat, els rebels van tocar amb diverses bales un MI-17 a mateixa zona, el que va obligar al personal de la IAF a abandonar-lo i escapar a un lloc segur. L'avió va romandre als boscos durant uns dies abans que fos recuperada pels enginyers.

El desembre de 2011, els rebels van disparar contra un Mi-17, que estava en una sortida en funcionament en els boscos de l'interior de Sukma. Gairebé 10 bales van tocar l'helicòpter que posteriorment va perdre la seva comunicació i va ser reportat com desaparegut. El 2008 els maoistes havien fins i tot va aconseguir matar un oficial electoral a bord d'un helicòpter.

Sendero Luminoso: una amenaça real

A l'octubre, en dos atacs, el Partit Comunista Peruà - Sendero Luminoso (PCP-SL o Sendero Luminoso) va assassinar a tres oficials peruans. Des del 2008, són 76 oficials, entre militars i policies, abatuts -anihilats, com els agrada dir a Sendero.-

SL està reagrupat al voltant de noves figures (predomina el clan Quispe Palomino), recolzat en una sèrie de fonts de finançament (narcotràfic, quotes, etcètera), i compta amb un avantatge estratègic clau: ha après del passat, sap què és el que arrisca i, pitjor encara, creu que el Govern peruà facilita -per desídia i desinterès- la seva acció. Una mica de raó té.

L'objectiu central de SL segueix sent el mateix dels 80 i 90: arribar al poder a través de la lluita armada. Els que creguin que això és impossible recordin al Partit Comunista del Nepal, el model és Sendero Luminoso (de fet, es diu Sender de Prachanda, pel nom del seu líder), que va arribar al poder el 2008.

El manual estratègic i tàctic del PCP-SL, recentment descobert, deixa aquest objectiu central molt clar. Reivindica el "pensament Gonzalo", tot i que sosté que s'allunya d'ell. Aquest nou grup considera la seva gesta "més heroica" que la de Mao, ni més ni menys.




Quina és la capacitat -real- amb què compta Sendero Luminoso? El 1979, a pocs mesos de l'inici de la lluita armada, Sender comptava amb prop de 2,000 militants armats. Avui, els càlculs apunten a uns 450 membres; no obstant això, estan més ben armats, millor situats en la seva zona d'acció i compten amb una millor font de finançament.

Llavors, no es tracta d'un pla desarticulat o una lletania d'uns quants; Sendero pot, en un curt termini, convertir-se en una amenaça real i letal per al nostre país.

Si Sendero no va arribar al poder en els noranta (i, segons un informe de la Corporació RAND de 1990, era gairebé imminent) va ser per dues raons principals; primer, perquè el camp mai ho va entendre com una solució, sinó com un problema: Sendero assassinava camperols, professors, metges, destrossava els seus cultius i mercats, prenia els seus fills i filles, menjar i recursos. Això va animar, entre altres coses, la creació de les rondes camperoles. En segon lloc, un canvi en l'estratègia anti subversiva. No estem fent un balanç moral o legal de la mateixa, sinó assenyalant un fet indiscutible.

A diferència dels anys 80 i 90, Sender avui pretén incorporar al pagès i a les zones rurals al seu projecte: "No malmetre els cultius; al contrari, cuidar-los, perquè és l'aliment i l'economia del poble ... "(pàgina 2 del manual). Si en els 80 prenia l'aliment del pagès, avui l'hi comprarà: "En realitzar compres, cal variar i no fer d'una sola botiga o establiment ..." (pàgina 4).

Aquest és un canvi radical (i molt important des del punt estratègic): en els 80, els camperols van crear les rondes camperoles i els comitès d'autodefensa, mecanisme sota el qual van combatre militarment Sender. Per a alguns intel·lectuals com Carlos Iván Degregori, la derrota de Sendero s'explica més per aquestes organitzacions que per les accions de l'Estat Peruà.

A hores d'ara, Sender planteja (pàgina 12) tornar al "anihilament" de les forces vives, així com perpetrar atacs selectius, volar torres d'alta tensió i atacar al gasoducte de Camisea (el qual compromet gairebé el 29% del nostre PIB, cada setmana d'interrupció significa prop de 0.6 punts de creixement anual, en altres paraules, si aquest any creixerem 2,8%, una setmana de paralització del gasoducte reduiria la taxa anual a 2,2%).

Davant d'aquesta amenaça, ¿estem preparats? Els ministres Urresti i Cateriano compten amb el suport i les competències necessàries? El nostre sistema legal està preparat per lluitar amb aquest fenomen? Comptem amb capacitat logística per reactivar les rondes camperoles? Aquestes són només algunes de les desenes de preguntes que ens hem de fer el més aviat possible.

De moment, deixem de tergiversar el fenomen; Sendero Luminoso és terrorisme, pur i dur, no "narcoterrorisme"; si aprofiten el finançament del narcotràfic, és secundari davant la criminalitat terrorista. Si una persona viola i mata a una altra, no ho qualificaríem de violador, sinó d'assassí.

D'altra banda, renunciem a qualificar d'"assetjament" els atacs senderistes. Quan Sendero ataca un lloc o intercepta una patrulla i mata soldats, no està "fustigant" a les bases, està en el procés d'aniquilació que pregona.

No podem, per segona vegada, facilitar el sorgiment d'un demencial grup terrorista, menys encara quan comptem amb recursos i una població que per primera vegada en la història té més esperances que records.

Juan José Garrido

Perú 21

Trobada internacional de suport als maoistes de l'Índia

Delegats de Brasil, Turquia, Alemanya, Galícia, França, Austria, Itàlia, Països Baixos i comunicats de Canadà, Afganistan, Sri Lanka i Grècia van fer de la trobada eminentment internacional. Per celebrar el desè aniversari de la fundació del CPI(Maoist), el Partit Comunista de l'Índia(maoista) es va celebrar una trobada de dos dies a Itàlia on van intervenir les següents organitzacions:

International Committee to Support People’s War in India
League Against Imperialist Aggression (BGIA, Hamburg, Germany)
Revolutionary Front to Defend People’s Right (Brazil)
Communist Party of Turkey / Marxist-Leninist (TKP/ML)
Bloc Rouge (Unifications des Maoistes) (France)
Committee of Construction of Maoist Communist Party of Galicia
Committee of Support to the People’s War in India, Galicia
Revolutionary Construction, Austria Revolutionary
Proletarian Feminist Movement (MFPR, Italy)
Maoists from Tunisia
Maoist Communist Party – Italy (PCm-Italia)
Mass Line (Netherlands)


També es van llegir els missatges de:
Communist (Maoist) Party of Afghanistan
Communist Party of Greece (Marxist-Leninist)
Democracy and Class Struggle, Wales
Irish Republican Socialist Party
Long March Toward Communism (Madrid, Spain)
Network of Communist Blogs (Spanish language)
Organization of Workers of Afghanistan (M-L-M, principally Maoist)
Revolutionary Communist Party, Canada
Voie Proletarienne (Marxist-Leninist Communist Organization – Proletarian Way, France)
Yr Aflonyddwch Mawr (Wales)

Una de les ressolucions de la trobada fou mostrar el suport al pres polític Abimael Guzmán 'Presidente Gonzalo'.

Extensió de la prohibició del CPI (maoist)

Dilluns 15 de setembre el govern d'Andra Pradesh (Índia) va aprovar l'extensió de la prohibició del Communist Party of India (maoist) per un període d'un any. També van quedar prohibides les organitzacions properes al CPI(m): Revolutionary Democratic Front, Radical Students Union, Radical Youth League, Viplava Karmika Samakhya, Singareni Karmika Samakhya i All Indian
Revolutionary Students Federation.

La primera vegada que el govern d'Andra Pradesh va prohibir del CPI(m) fou l'any 2005 després del fracàs de les converses de pau amb el llavors People's War Group.

Nou “Manual del combatent de l'heroic i militaritzat Partit Comunista del Perú”

El document marca les línies mestres de la facció armada del PCP-Sendero Luminoso i es considera que ja estat elaborat pels germans Raúl i José Quispe Palomino. 

Modificació de la seva estratègia.  

El grup maoista Sendero Luminoso planteja un canvi en la seva línia ofensiva cap a "anihilaments selectius i sabotatges". Un cas concret és sabotejar contínuament el gasoducte de Camisea, "fins que entrin en concessions positives amb el partit Comunista" així com atacs selectius a torres d'alta tensió, una de les accions que realitzaven en els seus inicis.

També hi ha un canvi pel que fa a la forma de comunicar-se internament: "En la guerra de comunicacions, els responsables ja no han de parlar, no han de reportar tot seguit sinó amb interval de temps i amb variació de dialecte. Més val treballar en missatges, sense veu, ja que la veu d'alguns ja està gravada i computada per l'enemic". Sendero Luminoso reconeix que els seus membres "solen comunicar-se en espanyol, sinó en quítxua".

Tensions pel cementiri maoista i kurd

El govern turc continua les tensions sobre el cementiri de Dersim on s'acullen els cossos de 99 combatents del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i cinc del maoista Türkiye Isçi Koylu Kutulus Ordusu (TIKKO, Exèrcit d'Alliberament de Camperols i Treballadors de Turquia). Aquesta darrera formació és l'ala armada del TKP/ML, partit maoista hereu del partit del mateix nom creat l'any 1.972 per Ibrahim Kaypakkaya. 

El govern islamista d'Ankara ha decidit declarar parcialment restringit l'accés al cementiri i bloquejar-lo amb forces repressives. 

Recull de la trobada maoista a París del 15 d'octubre

Maoïstes va organitzar un míting internacional el 15 d'octubre a París. L'objecte de la trobada era 'Les revoltes als països àrabs i la revolució'. Ara La Voie maoïste ha recollit les intervencions i ressolucions amb un ampli reportatge que es pot demanar a maoistroad@gmail.com.